ANOMALIA DE L'ULL DEL COLLIE (CEA)

L'Anomalia de l'Ull del Collie (CEA) és una alteració congènita de caràcter hereditari que afecta a la túnica posterior fibrosa i *vascular de l'ull. És també coneguda com Síndrome d'Èctasi Escleral. Es considera que la *patogenia es basa en una diferenciació mesodérmica anormal que desencadena defectes de variable importància

Els símptomes que es basa el diagnòstic són la seva presentació congènita, el seu caràcter hereditari recessiu, el fet que la visió es veu afectada en pocs casos i pot afectar a la esclerótica, coroides, retina i cap del nervi òptic.

El diagnòstic és dificíl, en la mesura que es manifesta en quatre tipus de lesions, la presentació de les quals és per tant variable, i pel seu caràcter recessiu. No obstant això, és possible realitzar el diagnòstic sobre les 6 o 7 setmanes, el que afavoreix el necessari control de la malaltia. A major edat, major dificultat per a realitzar el diagnòstic.

Actualment es disposa de proves genètiques que indiquen si un gos és normal, portador o afectat, de manera que es pugui optar pels millors creus i no produir en cap cas gossos afectats.

- NORMAL: Els individus normals no patiran la malaltia ni la transmetran a les seves descendents.

- PORTADOR: Els individus portadors mai patiran la malaltia. Un portador només s'hauria de creuar amb un exemplar normal.

- AFECTAT: Els exemplars afectats tenen la mutació genètica i s'espera que al llarg de la seva vida desenvolupin la malaltia de manera més o menys severa. Aquests exemplars només es poden creuar, si escau, amb individus normals. D'aquesta manera cap dels seus descendents patirà la malaltia.