La lessió de Bruna: LUXACIÓ DE ROTULA


La luxació de ròtula és una de les patologies que es presenten amb més freqüència en la consulta de traumatologia veterinària. El grau de lesió es classifica de l'I a l'IV sobre la base de criteris extrets del examen físic, deformidatats anatòmiques i limitacions del moviment articular. Així en la luxació de grau I la ròtula es pot luxar, però no sempre està luxada, i si ho està, durant l'examen físic és possible la reducció quan la pressió és alliberada. La flexió / extensió articular són normals. En la luxació de grau II la ròtula luxada es manté fins que és reduïda en l'examen físic. Es poden presentar deformitats angulars i torsionals del fèmur en grau lleu. La ròtula es pot desplaçar manualment amb la pressió o es pot luxar amb la flexió. En la de grau III existeix una desituació del grup muscular quàdriceps. Poden existir anormalitats dels teixits tous de sustentació articular i deformació òssia (femorals i tibials). Es pot reduir amb el genoll en extensió. La flexió o l'extensió de l'articulació post-reducció provoca la reaparició de la luxació. Finalment, en la luxació de ròtula de grau IV pot existir una rotació medial de 80 a 90 graus de l'altiplà tibial proximal. La luxació no és reducible manualment. No existeix solc troclear femoral o és molt superficial. Si existeix, s'acompanya d'un desplaçament del múscul quàdriceps. Deformació òssia i anormalitat del teixit tou articular i periarticular marcat. Impossibilitat d'extensió i flexió normals. Moviment articular molt limitat. Possible anquilosis. L'origen pot ser congènit o traumàtic. És bilateral amb una freqüència d'un 20-25%. Les races petites tenen predisposició per la luxació medial (75-80% dels casos). Diversos estudis han mostrat que la luxació medial es deu a una coxa vara (disminució de l'angle del coll femoral) i disminució del coll femoral. Aquests canvis bàsics són considerats com la causa d'una sèrie d'alteracions del membre pelvic que caracteritzen la luxació rotuliana medial en les races petites. La luxació rotuliar en aquestes races hauria de ser considerada com una malaltia rotuliana. No es recomana la reproducció d'aquests animals. En races grans existeix predisposició de luxació lateral. Les conseqüències fisiopatológiques principals són: coixera, impossibilitat de realitzar els moviments normals de l'articulació, anquilosis de la mateixa i atròfia per desús, lesió de la musculatura periarticular, deformitat òssia de fèmur i tèbia per la redistribució dels suports de les extremitats. La coixera pot ser intermitent o contínua. Generalment sol ser de mitjana a moderada la coixera i en general aquells amb luxació lateral de ròtula tenen més problemes de coixera que els de luxació medial. La coixera empitjora si l'animal guanya pes, es produeix una erosió del cartílag articular, la luxació es torna permanent, el lligament creuat es trenca o el maluc es luxa.